Comentari de les lectures del diumenge

 

 

 

Diumenge de Rams   Cicle - C    dia 10 d’abril-2022


Un diumenge ben especial. Especial perquè hi commemorem l’entrada del Senyor Jesús a Jerusalem. Especial perquè a cada lloc aquest diumenge té la seva tradició, en el marc del temps festiu, laboral i escolar, que pot fer que de vegades es desdibuixi el rostre de la comunitat en què celebrem. Perquè ho va ser per a Jesús. Va ser la decisió ferma d’entrar públicament a Jerusalem, conscient dels riscos i perills que això comportava. Però havia de ser allà, a la ciutat santa, on celebrés el sopar que dijous recordarem.

Un diumenge que comença amb una processó d’alegria, i culmina amb la desoladora escena de l’insult, la manca de respecte, la violència física i l’escarni. Escenes que es continuen repetint llastimosament en tantes dones abusades en la seva quotidianitat, ens els emigrants observats com a amenaça i no com a riquesa en la diversitat, en els discriminats per la seva orientació sexual, en una paraula, en els més febles.

El llibre de Isaïes ens parla del sofrent servent de Jahvè: “Déu m’ha donat una llengua de mestre...”, “Déu em parla a cau d’orella...” , “No he amagat la cara davant les ofenses...”, “El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut”.

Tal com expressa l’apòstol sant Pau: Crist es va sotmetre al més baix dels rangs, el de l’esclavatge, que tristament persisteix de diverses maneres entre els explotats. Només així podria elevar en si mateix tots els que, desproveïts de nom i dignitat, han estat trepitjats al llarg de la història i en silenci còmplice dels nostres temps. Però el mal no tindrà l’última paraula perquè al nom de Jesús tot genoll es doblegarà i tots els llavis reconeixeran que Jesucrist és el Senyor.

L’evangelista Lluc ens brinda en la seva narració un punt entranyable de tendresa al drama. En ple suplici, un dels condemnats dirigeix el seu cor cap al Senyor. Només li demana que es recordi d’ell. I Jesús li assegura el paradís. Amb aquest home penedit, abans de posar-se en mans del Pare, el Crucificat considera finalitzats tots els seus ensenyaments, ens mostra la seva confiança i ens revela com és el seu Cor, capaç d’estimar i donar oportunitats fins al final.

Això és el que ens fa demanar en l’oració de postcomunió: “Per la mort del vostre Fill esperem obtenir allò que creiem, per la seva resurrecció esperem arribar al terme feliç vers on caminem”.

Acabem de començar el camí de la Setmana Santa. Ens encaminem cap al Tridu que ens ha de fer passar a la joia pasqual que anhelem. 

                     Mn. Pere