Comentari de les lectures del diumenge

 

 

 

Baptisme del Senyor   Cicle - C    dia 9 de gener-2022


El profeta Isaïes proclama: “Consoleu, consoleu el meu poble”, diu el vostre Déu. “Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit... Aquí teniu el vostre Déu!...”. Ser Fill de Déu, ple del seu Esperit, és estimar i donar-se. Jesús portava a terme la doble revelació. Revelava el veritable misteri de Déu, Pare d’Amor i de Vida que ens dona el seu Esperit per fer-nos fills en el Fill.

Sant Pau, en la seva carta, ens recorda que hem estat salvats per la gràcia de Déu i no per la nostra pietat. Ens diu que hem de viure de manera austera, denunciant les injustícies i pregant; és una síntesis de la fe cristiana en la persona de Jesucrist.

També ens parla de la bondat i l’amor de Déu cap a l'ésser humà, un amor que és incomprensible i definitiu. Només gràcies a l’amor de Déu per la humanitat, aquesta podrà salvar-se, ja que només la gràcia pot alliberar-nos del pecat i fer-nos mereixedors de la vida eterna.

Sant Lluc ens diu que el poble estava expectant davant l’estil de predicació de Joan, fet que els portava a preguntar-se si Joan no seria el Messies esperat, però Joan mateix no vol deixar lloc al dubte, i afirma que mentre que ell bateja només  amb aigua, “ve el que és més poderós que jo”. Ell us “batejarà amb Esperit Sant i amb foc”. Es tracta d’un Baptisme que encomana una missió, ja avançada pel profeta Isaïes, i que s’acomplirà en Jesús.

L’expressió “no soc digne ni de deslligar-li el calçat”, no només implica Joan i Jesús, els dos protagonistes, sinó també la comunitat de salvació. L’acte de deslligar les sandàlies era una tasca pròpia dels esclaus, per això Lluc la posa en boca de Joan, ja que no ha de quedar cap dubte de qui és el Messies.

L’evangeli ens presenta el Baptisme de Jesús com un moment decisiu que assenyala el pas de la seva vida forjada a Natzaret a una vida lliurada del tot al servei de la Bona Nova de la salvació. El poble es feia batejar per Joan al Jordà, i també ho fa Jesús, en un context de pregària, bo i experimentant l’impuls de l’Esperit. Tot és referit simbòlicament com una manifestació: “Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant, en figura corporal com un colom i una veu digué des del cel: Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut”. 

El baptisme cristià no és el baptisme de Joan, que era sols un senyal extern d’un desig de purificació, sinó el Baptisme de Jesús, que és signe del do de l’Esperit, que ens fa néixer a una vida nova.

Tots els qui hem estat batejats en el Crist, romanem en el seu seguiment, responent a aquest regal, bo i vivint com a fills de Déu, deixant-nos conduir per l’Esperit d’amor, de comunió, de respecte en la diversitat, de llibertat, de compromís per la veritat, la pau i la justícia.


                     Mn. Pere