Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge II d’Advent Cicle B dia 10 desembre-2017


Advent temps dedicat a l’espera del Senyor, avui, en l’oració col·lecta hem fet dues peticions. Una, que les coses terrenes no ens impedeixin d’anar a l’encontre de Jesucrist. I l’altra, que el coneixement d’aquell que és la saviesa de Déu ens faci participar de la seva vida.

Prepararem els camins, per Convertir-nos a Déu. La lectura del profeta Isaïes ens diu: “Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu”... “Escolteu una veu que crida: Obriu en el desert una ruta al Senyor”... El profeta parla d’un “camí”, que el poble haurà de preparar i recórrer com un nou Èxode. No es tracta del camí geogràfic que condueix de Babilònia a Jerusalem, ens parla del camí de l’esperit que el poble ha de recórrer per trobar el Déu de la veritat, de la justícia i de la pau.

La segona lectura ens encoratja a no perdre mai de vista la promesa del Senyor. Les paraules de l’apòstol Pere prenen més sentit que mai en un món on sembla que regna la injustícia. En aquest món i en la societat que ens toca viure, més que mai hem de sentir l’anhel de la tornada del Senyor perquè restableixi la veritat, la justícia i la pau. Tot el que sembla estable i ferm, cedirà el pas al que és veritablement nou, a “un cel nou i una terra nova, on regnarà la veritat i l’amor”. El dia del Senyor no és un dia de protagonismes, ni de destrucció de res, sinó l’inici de la nova creació, que els creients esperen amb confiança i fidelitat, per fer-lo créixer i fructificar sempre.

L’evangelista Marc, torna a recordar-nos el missatge del profeta, “Aplaneu el camí per al Senyor”. El Baptista predica en “el desert”, lloc de decisió i de prova. Practica un ritu penitencial, un “baptisme de conversió”, que s’expressa en la confessió pública dels pecats i que segella la reconciliació amb Déu. La veu i el gest de Joan parlen d’una altra persona, d’un que ve darrere d’ell. I confessa públicament: “Jo no sóc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat”. Es més que una declaració d’humilitat. El Messies, que està per arribar, és l’únic que pot batejar en l’Esperit Sant.

Després d’escoltar l’anunci del profeta i davant una promesa tant important, no pot restar igual la vida del qui l’ha sentit. Sovint hem deixat aquest aspecte de la vida cristiana per al temps quaresmal, però en realitat hauria de ser una constant en tota la nostra vida. No es pot sentir l’anunci de la promesa de Crist i continuar igual amb la nostra vida; aquesta ha de canviar i sobretot hem de canviar nosaltres.

¿Com ho podem fer per obrir el camí al Senyor? Ens hi ajuda Joan Baptista: d’una banda hem de ser anunciadors de la seva arribada, i per l’altra, hem de convertir la nostra vida. Anunci i conversió faran que puguem obrir la ruta al Senyor i així prepararem la seva arribada.

I com que Déu ja sap que nosaltres podem fer tot el que ens proposem canviar, només ens cal demanar-li que Ell ens hi ajudi.

Mn. Pere

 
   

Reflexió dominical