Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge XIX  durant l’any  Cicle B      dia 12 d’agost -2018

Durant cinc diumenges, l’Evangeli de sant Joan ens dona una catequesi eucarística i ens fa veure també l’íntima relació entra la Paraula de Déu i l’Eucaristia. Els deixebles de Jesús participen també d’aquesta doble realitat.
L’acostament a Jesús és conseqüència de l’escolta de la Paraula del Pare. La Bona Notícia de Jesús és sobretot Vida, amb majúscula. Creure en la seva Paraula, participar de l’aliment del seu cos i de la seva sang, és resurrecció, és vida eterna, és no morir (per sempre). Alimentats per la Paraula de Déu i per l’Eucaristia, la nostra vida ha de contagiar alegria desbordant, hem de tenir el convenciment que som els missatgers de la Vida.
L’evangelista sant Joan uneix els signes (miracles) de Jesús amb el contingut de la seva paraula. Per sant Joan, són signes que il·luminen el que Jesucrist és i el que Jesucrist diu.
Jesús guareix un cec i es proclama llum del món. Jesús multiplica els pans: Ell és Pa de Vida. Res no sacia plenament. Mai no en tenim prou!
És un Misteri de fe: la gent que cregueren en Jesús quan van veure la multiplicació dels pans, no volen creure en Ell quan els diu: “Jo sóc el pa viu baixat del cel”. Jesús insisteix: “per això he vingut al món, per al qui té fam”.
Quan Jesús va fer el miracle de multiplicar els pans i els peixos, allò va entrar pels ulls i per la boca. Per a molta gent, era un signe de que Jesús tenia uns poders superiors, perquè dominava les lleis naturals.
Totes les afirmacions d’aquest passatge evangèlic ens porten al pa de l’Amor, al Pa-comunió, que  no és solament el “meu aliment”: és el pa que tothom te dret de tenir. És el nostre pa que hem d’aconseguir amb l’esforç de tots.
És el Pa-de-la-unitat, el pa és un de sol, nosaltres, tot i que som molts, formen un sol cos. És el pa-de-la-vida, no de la vida biològica, que és solament supervivència. És el Pa de la vida, que és també convivència i transcendència.
El qui menja d’aquest Pa no s’engreixa, sinó que es realitza com a ésser humà i com a cristià: i viurà per sempre!
La primera lectura del llibre dels Reis, ens narra la fugida del profeta Elies, perseguit pels partidaris del déu Baal. Cansat de tant caminar i de la persecució, s’assegué a l’ombra i tot pregant desitjava la seva mort. “Ja n’hi ha prou, Senyor. Estic tip de viure!”. Esgotat de cansament, s’adormí.
Però el Senyor el va despertar: “Aixeca’t i menja”, que tens molt camí a fer.  S’aixecà, menjà i begué, i el Senyor li va marcar un nou camí fins que arribà a l’Horeb, a la muntanya de Déu.
Déu veu la nostra feblesa, el nostre cansament i tot sovint vol la nostra col·laboració i ens parla i esmena les nostres rutes per tal d’encomanar-nos una missió. El Pa de Vida, -Ell mateix.
El salm 33, del qual avui hem llegit uns versets, seria bo llegir-lo i meditar-lo tranquil·lament: Jesucrist, Saviesa de Déu, ens invita a fer-nos deixebles seus: “Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor”.
Si seguim el seu camí estret, no ens assegura pas que no patirem, sinó que Ell serà a prop nostre, de tots els cors que sofreixen. I podrem tastar que n’és de bo el Senyor: aprofitem doncs per fer-ho aquests dies tot reposant de la calor.
Sant Pau, en la seva carta, expressa la seva preocupació pel comportament dels seus deixebles d’Efes. Els diu: “no entristiu l’Esperit Sant amb el qual heu estat marcats,... perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist”.
Crec que avui, també per a nosaltres, cristians del segle XXI, aquesta carta de sant Pau, te una validesa extraordinària: la Paraula de Déu, no ens pot deixar endormiscats, sinó tot el contrari, ens ha d’esperonar per revisar els nostres cansaments, les nostres justificacions i els nostres comportaments.
L’amor veritable ja sabem que té Crist per patró. Creure de veritat no és sinó estimar. Jesucrist, és l’ànima de tot.
Mn. Pere

 

 
   

Reflexió dominical