Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge XV durant l’any   Cicle - B    dia 11 de juliol-2021


Durant aquest estiu i a partir d’aquest segon diumenge de juliol i fins al darrer diumenge d’agost, anirem llegint fragments de la carta als Efesis. No són fragments continuats, però sí que ens dibuixen un fil conductor i ens poden fer venir set de la Paraula de Déu, i animar-nos a agafar una estona d’aquestes vacances per llegir la carta tota seguida i poder d’aquesta manera pouar  i alimentar la nostra fe.

El primer fragment que trobem és un càntic de lloança a Déu Pare per tot el que rebem per Jesucrist. És un himne que exposa com el pla de Déu culmina en la Pasqua de Jesucrist i com “ha volgut unir en Ell totes les coses”.

Per nosaltres avui és també una exhortació a treballar per la unitat dels cristians reafirmant la centralitat de la nostra fe en Jesucrist i viure estimant com Ell ens estima. Els evangelis d’aquests diumenges ens mostren també l’estil apostòlic que ens caldrà mantenir per tal que la nostra Església sigui realment evangelitzadora.

Jesús no queda bloquejat pel rebuig que pot tenir, al contrari, tot seguit envia els seus deixebles a anunciar la Bona Nova, allà on vulguin acollir-la. Els envia a fer la mateixa experiència seva: anar enmig de la gent amb senzillesa i disponibilitat, per anunciar-los el Regne de Déu amb signes i paraules, demanar-los la seva adhesió i col·laboració i experimentar que a vegades seran acollits i la seva feina donarà fruits, i altres vegades viuran més aviat el fracàs. En qualsevol cas, però, els mitjans pastorals i l’estil de vida han d’ésser senzills perquè testimoniïn la veritat de les Benaurances.

Avui, ens cal tenir ben present que no són els grans plans pastorals i campanyes espectaculars els que evangelitzen... sinó el treball senzill, proper, potser amagat, però continuat i seriós d’acompanyament i d’una formació constant dels nostres germans.

El profeta Amós els deia: “Jo no soc profeta per voluntat pròpia ni per interès personal”, he estat cridat per Déu a recordar al poble la seva voluntat. Darrera del veritable profeta, no hi ha una decisió humana, sinó una crida irresistible que ve de Déu.

¿Com els cristians de avui i ara, podem donar testimoni de Jesucrist? Jesús dona uns consells als apòstols i ens els dona també a nosaltres.

No prengueu res pel camí, fora d’un bastó, unes sandàlies i aneu de dos en dos.

El bastó podria ser avui una bona amistat, un bon consell, un exemple de vida de bones persones. Un bastó serveix per recolzar-s’hi quan sentin un cansament en el caminar del dia a dia.

Anar de dos en dos, perquè l’individualisme és molt perillós. Aprendre a treballar en equip és complex, costa molt compartir; passar d’una pràctica individual a una de col·lectiva no és fàcil, tal i com ens demana Jesús. Hem de ser més humils, ens tenim de convèncer que NO ho sabem tot, que podem aprendre dels altres i fer Comunitat.

Les sandàlies podrien ser avui: la nostra perseverança per eliminar les temptacions de la comoditat, dels egoismes personals, de voler figurar, per ser més conscients de la gràcia rebuda, ser més coherents i deixar-nos guiar pel l’acció de l’Esperit, per poder ser portadors de pau i esperança, germanes i germans.  TOTS SOM ENVIATS.                            

 Mn. Pere




l