Comentari de les lectures del diumenge

 

 

Baptisme del Senyor  (Manifestació) Cicle - A   

dia 12 gener-2020

 


Commemorem avui una festa de gran fons humà i diví. El Baptisme de Jesús. Podríem dir també, que avui és la festa oficial de la presentació de Jesús, el Messies al món. El Pare ens presenta el seu Fill perquè el seguim. Ell és el camí, la veritat i la vida. 

El profeta Isaïes ens diu: “Aquí teniu el meu servent en qui s’ha complagut la meva ànima”. Ha sentit la revolada de l’Esperit i ha arribat a la vora del Jordà, en un gest de maduresa. Jesús era amb el poble i va voler ser batejat per Joan, vol salvar tothom des de dins.

Compromès i assumint el moment històric del poble de Déu, “no cridarà, ni alçarà la veu; no trencarà la canya que s’esberla; ni apagarà el ble que vacil·la...”

¿Algú s’atrevirà a preguntar-se per què ha vingut?

¿O què li ha agradat de nosaltres perquè es decidís a venir?

¿És que érem molt bons o teníem mèrits que calia premiar-nos?

¿Ha trobat l’ésser humà molt predisposat?

És molt probable que al llarg dels segles, el missatge de la paraula de Déu s’hagi interpretat i utilitzat de diferents formes en els nostres temps i, naturalment sempre des d’un punt de vista personal, crec que últimament aquest missatge s´està manipulant, més que interpretant i de vegades fent-lo malbé, encara que el personatge que l’anuncia, a priori sembla que estima i, utilitzant els mitjans de comunicació actuals, escampa pel nostre món més aviat un missatge d’enfrontament i desunió.

Jesús és l’únic camí per a experimentar què significa per a nosaltres ser fills en el Fill. I, en això, hi entra en joc el nostre ser cristians.

La revolada autèntica de l’Esperit sempre surt de dins de la persona. Comença una nova direcció de la història. I així ho confirma Sant Pau en la segona lectura: “Ara veig de veritat que Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé....”. 

És l’ésser humà que fa les distincions i les valoracions segons els seus propis interessos personals o de grup. En la mateixa lectura ens remarca també, com Jesús fou empès per l’Esperit Sant i recorregué tot el país fent el bé. 

Aquest és el mètode de Déu: un pas darrere l’altre. Sembla lent, però Ell vol seguir les possibilitats reals de les persones. No sempre els resultats son els desitjats. Però una cosa sí que és certa; Déu mai no tira endarrere. El signe més significatiu de maduresa és sentir-se endut per la manifestació del seu Esperit.

Aquí tenim el nostre programa, seguidors de Jesús, el programa de les nostres comunitats, el de la nostra Església. Sense triomfalismes ni sorolloses manifestacions. Sense cap altra força que la que  trobem en l’Evangeli. La que ens dóna l’Esperit Sant i la pregària.

 Al llarg de la història, s’han seguit diferents camins. Joan Baptista va marcar una forma de viure a través d’ell mateix, d’una manera molt radical. I va fer una invitació a tothom. La gent acudia al Jordà a batejar-se. Un dels primers actes de la vida pública de Jesús fou fer-se deixeble de Joan Baptista, bo i rebent el seu baptisme. Ell ha esdevingut el capdavanter dels qui estan disposats a lluitar contra qualsevol forma de mal, contra tot allò que fa mal a l’ésser humà.

Sant Mateu ens narra el diàleg entre Joan i Jesús. ¿Com és que tu vens a mi? Jesús li respongué:  “Accedeix per ara a batejar-me. Convé que complim d’aquesta manera tot el que és bo de fer...”. És un diàleg que a nosaltres avui, batejats i seguidors de Jesús, ens hauria d´interpel·lar en les nostres vides, de quina forma som deixebles de Jesús per presentar el nostre baptisme al món en què vivim. Batejar-se, vol dir també mullar-se. 

El baptisme és el més bell dels dons de Déu. És gràcia, és do, és unció, il·luminació, bany de vida i segell de la nostra consagració a Déu.

Donem gràcies del nostre baptisme amb tot el cor, i posem més el fonament de les nostres vides en la confiança i en la vivència de la nostra filiació divina amb Jesús i també nosaltres podrem sentir del Pare Déu aquelles paraules: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.

Mn. Pere


 
   

Reflexió dominical