Comentari de les lectures del diumenge


 


Immaculada Concepció de Maria     dia 8 de desembre- 2019


Cada any, enmig del temps d’Advent, el calendari litúrgic ens proposa la celebració de la solemnitat de la Immaculada Concepció. I és que la Mare de Déu ocupa un lloc privilegiat en aquest temps d’espera del Nadal. 

Maria, ens diu l’Església, fou plena de gràcia des de la seva concepció en el ventre de la seva mare. I en el quart diumenge d’Advent, novament la figura de la Mare de Déu tornarà a prendre força, quan estarem a punt d’arribar a Nadal.

La narració del Gènesi ens situa en el paradís. Ens ve a dir que el món és bo, és com un jardí que fructifica a l’entorn de la saviesa, patrimoni de Déu. 

L’arbre ve a ser el símbol de la saviesa que sap donar fruits. La serp, en canvi, és el símbol de l’astúcia, de la religió cananea, on la dimensió ètica de la vida importa poc, i les persones i les comunitats empobrides compten ben poc, només interessa la vida individual, fàcil i superficial.

Aquí hi ha el perill, sobretot en temps de foscor com el que estem vivint, que l’ésser humà es deixi seduir i s’allunyi dels criteris de Déu. 

Allunyats de Déu, Adam i Eva s’adonen que van nus, l’un es desentén de l’altre, es passen les culpes; entren en un món individualista, i la naturalesa esdevé hostil. Exemples ben actuals: les violències, la temptació de molts grups humans de només mirar pels propis interessos, per ser més rics, més potents; i com molts grups, pobles i comunitats, es queden al marge del camí.

L’evangelista Lluc ens narra l’anunci del naixement de Jesús, l’escena de l’Anunciació en la qual tants artistes s’han inspirat. Aquest anunci és paral·lel a l’anunci del naixement de Joan Baptista, tot i que l’escenari canvia radicalment.

Del marc solemne i majestuós del temple de Jerusalem, passem a un llogaret de la pobra i semipagana Galilea, ja que la salvació de Déu arriba des d’un lloc humil.

La vocació de Maria s’encarna en la història humana a través de l’espai geogràfic i del temps històric. Maria estava promesa amb Josep, un home de la casa de David.

Les protagonistes són dues dones: Maria de Natzaret i la seva cosina Elisabet. (Dóna bo de veure com en l’evangeli les dones sovint són protagonistes!). 

Maria i Elisabet són objecte de la crida i l’elecció de Déu. No en va, per a subratllar-ho, Maria ens és presentada com a verge, és a dir, amb absoluta disponibilitat al voler de Déu: “No tinguis por, Maria... Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús”. 

I Elisabet ens és presentada com a estèril, perquè ressalti que el fill de les seves entranyes serà el precursor del Messies. Un altre protagonista, és clar, és l’Esperit Sant, que omple de llum el ventre virginal de Maria.

La resposta de Maria il·lumina el nostre Advent: “Soc l’esclava del Senyor. Que es compleixin en mi les teves paraules”. Aquestes paraules només s’entenen des de la plena disponibilitat, des de la plena entrega al voler de Déu.

Cal que ens esforcem en aquest Advent -com diu la litúrgia d’aquest temps- a “córrer a l’encontre de Crist”.

El missatge de l’àngel és causa de profunda alegria, per a Maria i per la humanitat sencera. L’àngel també ho anuncia als pastors la nit de Nadal: “...us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria”. Nosaltres, com sant Francesc d’Assís, farem bé de cercar la perfecta alegria.

Hi haurem de posar tots els sentits per a descobrir-la en un pessebre, en una cova de Betlem. On la verge “tindrà un fill i li posarà el nom de Jesús” .

Avui, escoltarem en el prefaci: “Aquesta verge puríssima havia de donar-nos el vostre Fill”; aquest Fill és el Crist, “l’Anyell que esborra el pecat del món”, el que guareix les nostres febleses, el que ens acompanya en les contrarietats, el que se’ns dóna a cada eucaristia, el que esperem en el misteri de Nadal.


Mn. Pere


 
   

Reflexió dominical