Comentari de les lectures del diumenge

 

 

Diumenge XXXII  durant l’any  Cicle B      dia 11 novembre -2018

Permeteu-me que iniciï la meva reflexió fent esment de dues paraules que escoltàvem  diumenge passat en les lectures: Escolta i Estima: Escolta Israel, el teu Déu”. “Estima els altres com a tu mateix”.
L’orella fa possible l’oïda; l’oïda, el sentir. Sentir: quelcom que ens ve donat; escoltar: quelcom que s’ha d’aprendre; l’escolta és la porta de la comunicació. Ho implica tot: mirar els ulls, estar atent als senyals que l’altre t’envia des del seu cor, en una paraula fer teu el cor de l’altre, d’aquesta manera podràs estimar-lo.
La primera lectura d’avui ens narra unes circumstàncies crítiques que patia una zona d’Israel per una llarga sequera, i la població passava per una terrible pobresa. Els seus habitants adoraven Baal, déu cananeu de la fertilitat, de qui esperaven la pluja i els fruits de la terra.
És en aquell lloc on Déu envià el profeta Elies, que era perseguit pel rei Acab per la seva lluita contra la difusió del baalisme a Israel.
Tant a la primera lectura com a l’evangeli, ens narren l’exemple de dues dones viudes i pobres. No tenen ningú, només es podem refiar de Déu. A més, la del poble de Sarepta de Sidó, té al seu càrrec un fill, i, malgrat tot, la dona escolta l’home de Déu i li demana una generositat que va més enllà d’allò que nosaltres en diríem el sentit comú.
El profeta Elies és també pobre, foraster i fugitiu: només té un mandat del Senyor i la seguretat de la paraula de Déu. El profeta obeeix Déu i la pobra viuda es fia de la paraula del profeta, donant tot el que té. Tots dos oberts a Déu i amb un cor generós per estimar els altres.
El profeta se salva de la mort per la generositat d’una dona pobra, viuda i pagana, i ella sobreviu gràcies a l’acció provinent de Déu en favor dels que es fien d’ell.
A l’evangeli, Jesús vol desemmascarar la hipocresia i la falsedat dels mestres de la llei, perquè en les seves actituds i les seves conductes han pervertit la pràctica religiosa.
La seva pietat és una mentida davant dels homes i de Déu, els agrada vestir-se bé i ser importants, ser reconeguts pels altres, busquen els llocs d’honor en les sinagogues i que el públic els saludi.
Jesús ens ofereix com a model de vida la viuda pobra (no coneixem el nom d’aquesta dona ni la seva cara), que viu la seva fe com experiència i confiança en Déu i es manifesta mitjançant la gratuïtat i la generositat, mentre molts rics hi tiraven grans sumes de diners, aquesta viuda hi tirà dues monedes; ha donat tot el que tenia, posa la seva vida en mans de Déu.
També el salm que hem recitat, ens ha remarcat aquesta gratuïtat i esperança en Déu: “dóna pa als qui tenen fam... el Senyor guarda els forasters... manté les viudes i els orfes, i capgira els camins dels injustos”.
Si ens parem a reflexionar la paraula de Déu, potser la nostra societat d’avui està a l’espera de la nostra generositat, només d’aquesta manera expressem que creiem en ell i que tot ho esperem d’ell, fins i tot el nostre pa de cada dia, com li demanem en resar la pregària del Parenostre.
No es tracta, doncs, de donar molt perquè la gent ho vegi i ens lloï, o perquè efectivament es puguin resoldre els problemes. Es tracta de creure i de donar tot el que tenim, sigui molt o poc, perquè confiem en el nostre Déu.
La Paraula de Déu que llegim i escoltem, ens ha de interpel·lar:
Com actuo jo en la meva vida?
Estic al servei dels meus germans i de la societat?
Em deixo portar i busco els honors?
Les meves actuacions i comportaments, són de senzillesa?
La meva generositat és autèntica?
Que Déu Pare ens doni una ment clara i una mirada transparent, per poder escoltar per la nostra oïda i penetri en el nostre cor la bondat neta del seu amor.   

Mn. Pere

 

 

 
   

Reflexió dominical