Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge de Pentecosta   Cicle  -C   dia 9 de juny-2019

Jesucrist va parlar sovint de l’Esperit Sant. Va prometre als apòstols que quan Ell se n’anés, l’enviaria. I així ho va fer el dia de Pentecostès, cinquanta dies després de la Pasqua de Resurrecció.
Pentecostès és el coronament de la Resurrecció de Jesús. És l’Efusió de l’Esperit Sant, amb què Déu consagra l’Església com el seu nou poble, comença la gran expansió missionera.
Recordem l’alegria que varen tenir els apòstols després d’haver-lo descobert en les seves aparicions, aleshores, comencen a entendre que ells han de ser els portadors de la bona nova. Nosaltres també som portadors del missatge de Jesús; ara bé, difícilment ho podrem ser si no respectem els germans que tenim a la nostra pròpia comunitat.
Som receptius a l’Esperit Sant? Som receptius al do que Déu ens dóna? Els fem servir o passem sense adonar-nos dels dons rebuts?
Quan l’Esperit ens parla, podríem comparar-lo a semblança de quan Jesús es fa present als deixebles i ells no el reconeixen. També a nosaltres ens podria passar el mateix. Els dons que ens envia son diversos, deixem actuar l’Esperit en els nostres cors, perquè ens ajudi a discernir el que hem de fer o el que no hem de fer. No fem res pel nostre compte, ens podríem equivocar.
Els jueus pensaven que desaparegut Jesús, tot s’havia acabat. Els apòstols, espantats i atemorits, esperaven. De cop tot es torna a animar. Què ha passat? Un fet extraordinari: els homes poden fer-nos callar, però l’Esperit ens fa parlar.
Tothom ha sentit una força alliberadora en ell mateix. Un vent fort i un foc que en pocs segons ha cremat tota mena de por i els egoismes personals. I foren els seus testimonis.
Si recordem la història de l’Església i de la civilització cristiana, hi descobrim dolorosament desviacions i defectes molt greus. És que l’Esperit Sant pot fracassar? Certament que no. La continuïtat de l’Església, malgrat els defectes que hi descobrim, és una prova clara que l’Esperit hi continua present amb la seva acció interna i callada.
El Poble de Déu és un cos, però el cap és Crist, que realitza el seu creixement per anar-se construint ell mateix en la caritat i l’amor.
L’Esperit Sant és l’acció de la força de Pentecostès. No és tant la manifestació exterior extraordinària, sinó allò que significa l’actuació de l’Esperit Sant en nosaltres. És una actuació sempre imprevisible perquè, “no sabem d’on ve i on va”.
La fe activa de cada u és també el do rebut, és la presència de l’Esperit de Jesús en nosaltres. Qui dubtarà, per exemple, que Joan XXIII o un Concili Vaticà II no han estat l’acció de l’Esperit Sant en l’Església? D’una forma més visible o d’una forma més humil, tots hem de donar testimoni de la nostra fe.
Avui en la culminació de la Pasqua, prenem consciència d’aquest tresor que portem dins nostre, ni que siguem fràgils vasos de terrissa. I amb aquesta consciència, emprenem el camí de la vida quotidiana sabent que no estem mai sols, que Jesús és dins nostre, que el seu Esperit ens acompanya, ens dona força, ens empeny a donar testimoni de la veritat. Gaudim del do de l’Esperit avui i sempre.
I és a través d’aquest testimoniatge que es fa present i eficaç l’acció de l’Esperit Sant en el nostre món, dia a dia.
Mn. Pere

 


 

 
   

Reflexió dominical