Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge I de Quaresma   Cicle - C    dia 10 de març-2019

Quaresma és un temps privilegiat per reprendre un seguiment més decidit de l’Evangeli. És un moment especial per fer nostres d’una vegada per sempre els criteris, les maneres de pensar i de sentir que ens ensenya Jesús; de plantejar-nos la nostra opció.
La primera lectura ens parla de Do i Compromís. “Escolta, Israel! Fora de Déu, cap altres déus no s’han mostrat capaços de salvar-nos...”. Som un poble lliure i gaudim d’una terra fèrtil, tot és fruit d’una cadena d’intervencions de Déu salvador.
Aquí tenim un Déu que ja no és pas el Déu de la naturalesa sinó el de la història, present en la nostra vida, regenerada pel baptisme. Cada vegada que fem ofrena dels nostres minuts fem créixer la nostra vida.
L’home modern ja no espera “messies”. Se n’ha fabricat de propis, està sofrint una certa apatia. I malgrat tot, pensa que ja s’està bé així. Però el nostre món també té aspiracions i anhels no satisfets, que ja només poden trobar solució en Jesús de Natzaret.
Tota la creació espera un món nou, una nova generació. Veiem com la persona és víctima d’ella mateixa. Quaresma és la veu baixeta i discreta de Déu que ens diu el que Ell vol de nosaltres, sense forçar la nostra llibertat. Ell vol seure a la nostra taula, al nostre costat.
Entrem a la Quaresma, no com quan arriba la primavera o l’estiu. No és, perquè ara “toca”. En l’historia de la salvació no passa res al marge de la nostra responsabilitat. I la Quaresma començarà amb nosaltres, si nosaltres volem.
En les temptacions del desert, és Jesús el protagonista. Avui, hi som nosaltres. En el cor de tot ésser humà té lloc una lluita, són tres mites vigents en el nostre món: set de riquesa, set de poder i set de seguretat. Cap d’ells pot satisfer l’anhel més profund de la persona, que només pot descansar en el cor de Déu. La Pasqua, amics, passa pel desert. Això vol dir senzillament que Déu també ens vol temptar, és a dir, ens vol provar.
Un primer pas podria ser marcar-nos un objectiu, sense fer-nos trampes. I un segon pas, cercar-lo no en nosaltres, sinó en Déu, en la seva Paraula humanitzada en Jesucrist, les respostes seran exigents, perquè mai és fàcil ser fidels a la voluntat salvadora de Déu.
Sant Pau ens diu: “Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor”. Per això, només podem obtenir la salvació amb els llavis i amb el cor, és a dir, externament i interiorment, prenem Jesús com la nostra única referència i creiem que Ell és el camí que ens porta a la vida autèntica. Déu no és un electrodomèstic que es pot manipular.
Però no ens espantem, l’esser humà no viu només de pa i disbauxes. El problema de la vida no és pas córrer molt, sinó voler i desitjar encertar la direcció. Creure vol dir acceptar Jesús, és la veritable victòria sobre les forces del mal.
Hem començat la cursa cap a la Pasqua. Sapiguem collir les roses que aniran apareixent ran del camí, són els fruits de la Paraula: que, avui i sempre, l’Esperit les transformi en fruits de vida.
Senyor, ajuda’ns a aixecar-nos cada cop que caiguem, perquè només ben agafats a vós podem continuar caminant cap a la vida eterna.
Mn. Pere

 


 

 
   

Reflexió dominical