Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge XI durant l’any   Cicle - B    dia 13 de juny-2021


Permeteu-me iniciar la meva reflexió, donant gràcies: “Et donem gràcies, Senyor Jesús, perquè a cada celebració ens adreces la teva Paraula que ens convida a viure com a deixebles i a col·laborar en la construcció del Regne”.

El profeta Ezequiel i el salmista, ens parlen de cedres magnífics i de palmeres que creixeran exuberants. Jesús, en canvi, ens parla de petites llavors en aquestes dues paràboles de sant Marc. Avui Jesús ens fa a nosaltres la mateixa pregunta, “¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li escauria?”, i al final de l’Evangeli diu: “però en privat ho explicava tot als deixebles”.

La Paraula de Déu ens pot desconcertar una mica perquè estem molt acostumats a fer i a construir comptant només amb el nostre esforç i els propis recursos. En canvi, la paràbola de la llavor convida a creure més en l’acció silenciosa i pacient de Déu, que fa créixer el seu Regne en aquest món de la manera que Ell sap.

De vegades cooperem activament en l’acció de Déu. Altres vegades hem volgut fer la nostra, fem servir criteris i mètodes que no són els de Jesús. Hem de revisar la nostra vida, i segurament ens hem de convertir.

En primer lloc, podem observar com a partir de coses que semblen molt petites i insignificants es poden arribar a fer grans obres. Segurament el nostre dia a dia no és massa emocionant i tot allò que realitzem quotidianament no té res d’extraordinari, però el que cal és sempre fer les coses estimant, mirant de deixar un bon regust als del nostre voltant. És a partir de les coses petites que anem construint el Regne de Déu: estimant, compartint, acollint, perdonant. Si sempre fem les coses amb amor, segurament donaran fruit.

Tot allò que fem per a construir el Regne de Déu no depèn exclusivament de nosaltres. Aquest potser és un error en el que caiem molt sovint: pensar que tot depèn de la nostra persona. És evident que hi hem de posar tot el millor de nosaltres mateixos, però cal ser conscients que el Senyor hi té molt a dir i a fer, perquè precisament ell és Déu i no nosaltres.

La llavor creix tota sola, un cop s’ha sembrat. Així ha de ser la nostra tasca, donar testimoni de la fe en Jesucrist: treballar tot el possible pel Regne de Déu però conscients que no depèn exclusivament de nosaltres. Això implica una dosi d’humilitat, de reconèixer que aquest creixement s’escapa dels nostres càlculs, que només som senzills i humils servidors, perquè el Regne de Déu es vagi fent realitat cada dia més.

Treballem pel Regne amb alegria, amb il·lusió, recolzant-nos sempre en Jesucrist, sense desanimar-nos, encara que sembli que la llavor no creixi amb la rapidesa que nosaltres voldríem, ja que el “rellotge” de Déu no és el nostre.

Fent-nos oients i practicants de la Paraula, tant de manera personal com en grups de pregària i reflexió, saber escoltar amb l’actitud de Maria, que guardava la Paraula en el cor, o amb l’actitud de sant Pau, que es preguntava: “què he de fer, Senyor”, que no siguem comunicadors de les nostres pròpies paraules, sinó de la teva Paraula, que és font de vida i salvació per a tothom.

Demanem-li al Senyor avui, que tinguem un cor humil i obert a la seva acció en nosaltres i que ens doni la força per anar edificant el seu Regne, sabent que potser sembrarem però no recollirem, tinguem sempre posada en Déu la confiança i l’esperança.                             

 Mn. Pere




l