Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge XV de durant l’any  Cicle  -C   dia 14 de juliol-2019

La primera lectura ens recorda l’antiga aliança entre Déu i el poble d’Israel i ens dóna elements prou il·luminadors per a la nostra vida cristiana: Déu vol fer feliç la humanitat, els manaments de Déu busquen precisament aquest equilibri, hem de fer una revisió del nostre interior. Podríem dir que és una qüestió de lleialtat, de fidelitat, perquè no són arbitraris ni abusius, els seus mandats.
Tampoc no són capritxosos ni absurds, perquè l’esser humà els porta al cor i també de vegades als llavis. El seu missatge ha de ser per a tots un toc d’alerta per no fer de les lleis “un us legalista”, sinó un instrument per descobrir i complir el que ja portem dins de la nostra consciencia.
Ens recomana donar a conèixer i oferir la Bona Notícia amb senzillesa, sense imposar-la ni tampoc fer proselitisme. “Tot el que us mano no és pas massa difícil, ni és fora del vostre abast...”
És molt important que creiem que no estem sols: Jesucrist existeix abans de tota la creació: Déu ha creat totes les coses per Ell. Tot es manté unit gràcies a Ell, que és també el cap del cos, que és l’Església, el Poble de Déu.
L’amor no depèn de coses com el temps i l’espai. En temps de Jesús, un doctor de la Llei no sabia qui era el seu proïsme. Sovint ens adrecem a Jesús preguntant-li com aconseguir la vida eterna, i Jesús sempre respon primer en termes del que ja ha establer la Llei. Després, quan el que pregunta demana més, com si la resposta no fos prou explícita, Jesús ens fa veure l’amplitud i la radicalitat que s’amaga darrere de la paraula estimar.
Jesús és el bon samarità que es fa proïsme de tots, que ens troba pel camí i s’atura sobretot al costat dels que s’han quedat malmenats, marginats, com a conseqüència del mal del món. Déu mateix, és Déu-amb-nosaltres. assegut a la nostra taula, per amor.
De vegades als cristians ens manquen iniciatives, per a molts tot ha d’estar manat. ¿Quina mena de persones són aquelles que tan sols saben complir el que està manat? Si no està en la llei, no és el meu problema. Estiguem alerta. En la vida de cada dia, la sorpresa i l’imprevist sovint ens descol·loquen. Pensem que ho tenim tot clar i apamat i potser ens fem les coses a la nostra mesura... també l’evangeli.
La distancia entre Jerusalem i Jericó son uns 30 Km. de desert, lloc ideal per als bandolers ¿quin sentit té que el sacerdot i el levita “passin de llar”? Creuen que l’home es mort i, segons també està escrit en la llei, no poden tocar-lo per no contraure la impuresa ritual tocant un cadàver.
El sacerdot, el levita i el samarità, reaccionen de forma diferent davant de l’imprevist. Avui, les institucions: Càritas, menjadors parroquials, pisos compartits, robers..., totalment gratuïts, formen part d’una xarxa per acollir a tants marginats.
L’amor i el servei, demanen creativitat, capacitat per acollir l’altre i les seves circumstàncies en la vida, és com una nova oportunitat per replantejar-nos els nostres esquemes i redescobrir què és realment essencial i què és relatiu, és com una nova crida a estimar i servir els germans.
Jesús no vol uniformitat, Jesús vol comunió dins la diversitat, el meu proïsme sempre estarà a la mateixa distancia de mi, si jo no m’hi apropo, mai el tindré al meu costat, per escoltar-lo o ajudar-lo.

Mn. Pere

 
   

Reflexió dominical