Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge X durant l’any Cicle B dia 10 de juny -2018


El mal existeix en el món. Tots en som conscients. El veiem en la nostra vida quotidiana, en el nostre entorn, en les notícies properes o llunyanes.

El relat del llibre del Gènesi ens explica de manera al·legòrica l’existència del mal, mitjançant el diàleg entre Déu i els nostres primers pares després que menjaren de l’arbre del coneixement del bé i del mal, i la posterior maledicció feta a la serp.

Tot i que moltes vegades donem la culpa a altres persones, a l’ambient, al món, als mitjans de comunicació, als polítics... intentant eludir responsabilitats i pensar que no tenim culpa de res.

L’home descobreix la seva nuesa i sent vergonya a causa de la presència de Déu. S’esdevé el primer trencament, que és amb Déu. Pren consciència de la seva realitat de petitesa, i llavors, davant de la pregunta que Déu els fa, apareix la mentida, que sempre és el fonament del pecat. Aleshores, es dona el trencament entre l’home i la dona i apareix la culpabilitat, mentre que fins aquell moment havien estat units. Igualment es manifesta el trencament amb la creació, representat per la serp, ja que mentre que abans hi regnava l’harmonia entre ells dos i la natura, ara s’ha trencat aquesta relació.

Tot i aquest grapat de mentides, apareix la misericòrdia, Déu fa una promesa a la dona, d’ella naixerà el llinatge humà. Déu no fa morir la humanitat, sinó que donarà llibertat de lluitar contra el mal o deixar-se vèncer per ell.

La segona carta als Corintis és la més personal i apassionada de les cartes de Pau. Ens diu: els qui segueixen Jesús poden parlar de les seves debilitats, perquè parlen amarats de fe, i aquesta és més forta que les mancances pròpies i, per tant, ajuda a confessar igualment les meravelles que el Senyor farà en nosaltres.

Hem de procurar vetllar per l’enriquiment de la persona nova que portem dins i que els patiments actuals són poca cosa comparats amb la glòria futura. Ara bé, només el Senyor coneix la realitat futura.

Fer la voluntat de Déu. ¿I quina és la voluntat de Déu? Que les persones visquin i trobin en Ell la resposta al seu anhel de felicitat, de bé, de perdó, d’esperança, de consol, de força per continuar endavant sense defallir. Sabem que Déu no ens deixa ni ens abandona mai. Fer la seva voluntat vol dir escoltar el que Ell vol per al bé de tota la humanitat. Ens dona la capacitat de saber triar, “discernir” el que afavoreix el nostre creixement com a persones i com a fills de Déu.

¿Quina és la verdadera família segons Jesús? Els que d’una manera incondicional segueixen el seu estil de vida, sense pors, sense excuses, sense esperar que els aplaudeixin o els agraeixin per tot el que fan desinteressadament. Per tant, hem rebut uns dons de Déu, unes capacitats, i nosaltres tot ho posem al servei dels altres gratuïtament. No tothom ho entendrà, però estarem contents de viure i servir amb senzillesa l’experiència de comunió amb Jesús, que ens vol lliures i servidors del seu Regne.

Jesús és conscient que, per complir la voluntat del Pare, es quedarà sol. Fins i tot se sentirà abandonat dels seus amics més fidels. Res no serà fàcil. De fet, cadascú de nosaltres, en la vida, ha de prendre decisions i responsabilitats sol, encara que ens deixem aconsellar i acompanyar. I com més importants són les decisions més soledat comporta.

Déu pregunta a Adam: ¿on ets? En la humanitat ressona encara aquesta pregunta i també en cada u de nosaltres, ¿on ets? La nostra resposta hauria de ser avui: Soc aquí Senyor per ser un instrument de la teva pau, del teu amor, de la teva reconciliació. Soc aquí per fer la teva voluntat.

Mn. Pere

 
   

Reflexió dominical