Comentari de les lectures del diumenge

Diumenge II de Pasqua Cicle B dia 8 d’abril -2018


Benvolguts, el “avui” de Déu és nou cada dia. La celebració de la resurrecció del Senyor és nova cada diumenge. Al cap de vuit dies de la resurrecció, la comunitat reunida dels apòstols i deixebles experimenta novament la presència del Ressuscitat. Aquella experiència no ha deixat de produir-se, setmana rere setmana des d’aleshores. Cada diumenge de l’any és com aquell segon diumenge, en el qual es produí la mateixa experiència del primer: Jesús entra, es posa al mig i ens parla.

La lectura dels fets dels Apòstols, junt amb l’experiència narrada per l’evangelista Joan, ens dóna un altre motiu de celebració: “La multitud dels creients té un sol cor i una sola ànima”. L’Església que Déu ens dóna en la mort i resurrecció de Jesucrist, és aquesta que “té un sol cor i una sola ànima”. Una Església que permet que puguem fer la mateixa experiència que va fer Tomàs i que, amb ell, ens ofereix la possibilitat de dir: “Senyor meu i Déu meu” tot reconeixent el Ressuscitat.

També la primera carta de sant Joan, ens ho diu d’una altra manera: “Si estimem Déu... estimem els fills de Déu”. Confessar “hem vist el Senyor” va del tot lligat a una vida tocada per Aquell que hem vist quan ha vingut al nostre encontre.

La crisi forma part del nostre itinerari de deixebles, abans i ara. Nosaltres, que vivim al segle XXI, no som diferents d’aquells germans nostres del primer segle.

Però abans i ara és Jesús qui surt a l’encontre..., és Ell, qui ens crida per ser pescadors dels nostres conciutadans, és Ell, qui es fa present enmig de la comunitat perquè creguin i descobreixin que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i així puguem obtenir vida.

Els apòstols, com a bons jueus que eren, esperaven un Messies triomfant... I descobriren el Messies, el Fill de Déu, en la debilitat, crucificat, “la pedra que rebutjaven els constructors és ara la que corona l’edifici”, com diu el salm i després de la crisi van descobrir la fe.

Nosaltres, avui, amb la situació de crisi que vivim (econòmica, política, social, de treball, de benestar, de futur...) ¿Què esperem?, ¿Què descobrim?

Tomàs no accepta que un crucificat sigui el Messies, però els seus dubtes es converteixen en una profunda confessió de fe. L’escena final conté una benedicció per als qui creuen sense l’experiència de la confirmació que ha tingut Tomàs. Els qui creuen perquè han escoltat l’Evangeli, no són pas menys que ell i els qui van veure i tocar el Ressuscitat.

El Messies, el Fill de Déu se’ns posa al mig; avui el crucificat i els crucificats se’ns posen al mig i descobrim la seva dignitat. No són un rebuig ni unes sobres que puguem deixar al marge.

Però per descobrir-los hem de sentir la seva pau, la pau de Jesús. Una pau que eixampla l’espai quan nosaltres sortim del mig i li deixem espai a Ell. I així descobrim el Fill de Déu i Germà nostre. I ens descobrim nosaltres com a fills de Déu, estimats del Pare, que ens posem a les seves mans, amb les nostres febleses i l’horitzó oberts per a la vida i per la vida, per a la dignitat i per la dignitat.

La font de la nostra alegria i esperança no és la nostra conquesta, sinó l’amor del Pare que se’ns farà present en els crucificats, (injustament...) i en la seva dignitat de fills de Déu.


Mn. Pere

 
   

Reflexió dominical